dimecres, 10 d’octubre del 2007

Locke, el més clàssic dels clàssics

Locke és el filòsof que va enfilar, o millor dit, planificar i dissenyar, gairebé apuntalar sòlidament, el que coneixem com la democràcia actual i l'estat de dret. És cert que podem trobar els origens del liberalisme en l'humanisme renaixentista, per exemple Erasme de Rotterdam, que centra els seus textes en la llibertat i la crítica, o també, Luter que posa en l'home la capacitat de trobar Déu sense intermediaris. Lockedesprés de veure com la sang corria segons els partidaris d'una o altra fe, després d'observar les conseqüències macabres i desastroses de les guerres civils que van patir els anglesos en el segle XVII, Locke decideix que l'estat només ha d'actuar per a defensar els drets de l'individu. Això tan simple és meravellós. I perquè? doncs perquè estem tips que ens diguin com hem de fer les coses, que ens expliquin què passa al món, com hem de pensar i què hem de fer, dir o creure. Els països anglosaxons tenen molts segles d'experiència en la llibertat i és per això que els lliurepensadors havien d'anar a refugiar-se, normalment, a Gran Bretanya o a Holanda. Ara, a Holanda, no és tan fàcil. Recordo la Ayaan Hirsi Alí que, gràcies a l'exèrcit d'islamistes radicals maquillats d'ONG pijo-progre, van aconseguir fa molt poc que abandonés el país i marxés a EEUU.

El liberalisme és efectiu si l'entorn i l'estat deixen que aquesta persona creixi, es formi, s'eduqui. Per triar, per escollir cal conèixer. Heus aquí la necessitat que tenen els estats, aquestes super-estructures famolenques de diner i de funcionaris, de tenir una ciutadania (potser súbdits)lliurada completament al consum, a la mediocritat, a la disbauxa desmesurada... I aquests estats tenen una relació idíl.lica amb el socialisme.

Dic això perquè estem a la cua d'Europa en educació i som els primers en prostitució i cocaïna. Un país d'incults és un "caldo" de cultiu per a la drogadicció i la prostitució. Tanta parafernàlia estatal, tanta estructura administrativa i controladora que tenim i som els darrers en allò més important, en conèixer.

2 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Crec que podries parlar també de Kaufman vaig llegir sobre ell al singular digital després què rebés el premi Catalonia.

Artur ha dit...

Josep,

No conec a Kaufman ni tampoc he llegit la notícia sobre el premi Catalònia. Podries fer-me'n cinc cèntims?

Sé que la Fundació Catalunya Oberta va donar fa uns dies el premi de periodisme d'aquesta organització a l'escriptor i filòsof francès André Gluksmann. D'ell he llegit un llibre i ve a ser un "enfant terrible" que lluita aferrissadament contra el "políticament correcte".

França, un país intervencionista de grau significatiu, ha donat al món grans liberals: Jean-François Rével, Raymond Aron, Alexis de Tocqueville, Fréderic Bastiat, Condorcet i Voltaire, per citar-ne alguns.

De fa alguns anys i degut al decensís de la societat francesa, hi ha un partit nou, un grup de gent liberal, que lluita per donar-se a conèixer, per divulgar la necessitat que té la societat de canviar a l'esperit liberal: www.liberte-cherie.com.