dijous, 11 d’octubre del 2007

Hijab o uniformitat?

En principi, i des d'un punt de vista "liberal-formal", el hijab no és altra cosa que un atribut de vestuari que lliurament (?) les persones decideixen portar. Alguns comparen això amb els piercing o amb portar una Creu, una Mare de Déu o un "no me olvides". Tanmateix, allò que inicialment pot semblar trivial, insignificant i accessori pot esdevenir sagrat, trascendent i influent.

Si considerem que aquest hijab és una imposició transferida de forma ulterior, subtil i maquillada dels seus pares, cosa molt habitual en societats més ancestrals o tribals (diríem que molt poc "occidentalitzades"), i especialment consuetudinari en les famílies immigrants de religió musulmana, llavors aquesta actitud d'imposició esdevé el primer pas a posteriors requeriments que són divergents i sovint contràries a les nostres llibertats, a la concepció que tenim de l'individu i la seva capacitat de decisió, a la igualtat i a l'ordenament jurídic.

Aquesta nena, podrà decidir algun dia si vol ser neuròloga, infermera, mestra, cuinera, funcionària, odontòloga, jutgessa, proctòloga, mosso d'esquadra o uròloga? Molt em temo que no perquè l'escola gairebé no té, ara en el moment que vivim, capacitat per a trencar les estructures morals familiars, l'ètica familiar petrificada, mítica i acrítica. Veiem, astorats, com els nostres valors són vexats o ridiculitzats fins i tot per la gent d'esquerres de la nostra societat, abocats a badar estúpidament davant de conductes més adients a formar part dels llibres d'antropologia que no pas de les relacions ciutadanes modernes.

La decisió és realment difícil. L'associació de lliure-pensadors de l'Índia va ser consultada per a resoldre un problema entre alumnes de religions diferents en una escola determinada. Les baralles, tensions i agressions van acabar-se en imposar obligatòriament l'uniforme. Islamisme i hinduisme són antagòniques i font de molta tensió. En aquest cas la uniformitat (la intervenció) va ser adequada. En altres casos la llibertat individual pot ser també positiva. En el cas de la nena de Girona és obvi que la Generalitat ha fet la pitjor de les intervencions: ha intervingut per no deixar intervenir. Ha intervingut per posar nous problemes als membres de la direcció del centre i ha sentat precedents. Ha obert la porta a la intolerància, a l'integrisme i al fonamentalisme. Com sempre els col.lectivistes s'alien amb els totalitaris. Què hi farem!

Sigui com sigui el liberalisme no està de moda. De totes formes, i pensant que després d'una edat mitjana va venir un renaixement i, per gaudi i joia dels liberals, un humanisme, també pot venir un nou dia per al liberalisme. M'ha sorprès veure que existeix una editorial especialitzada en el liberalisme i les llibertats (Unión Editorial http://www.unioneditorial.es/). Bé, no tot ha de ser negatiu!

5 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Crec que aquesta decisió de la Generalitat és un error i portarà cua.
Jo m'hauria posicionat a favor del centre i hauria enrecordat als pares que la escolarització és un deure.
A més els pares tenien la alternativa de possar la seva filla un mocador més discret i el cabell recollit què és menys aparatós què l'Hijab.
Jo crec què més la uniformitat s'ha de permetre la regulació de l'indumentària per part de la escola i donar li autoritat per fer la complir.

espiadimonis ha dit...

No em cansaré de repetir-ho fins a la sacietat: tot això no hagués passat si les escoles fossin privades. El problema de l'Índia també va sorgir per aquest motiu. Si les escoles haguessin estat privades, els islamites i hinduistes religiosos haguessin portat els fills a les escoles de la seva pròpia religió i el problema ni tan sols hagués existit. El mateix hagués passat aquí de tenir les escoles privades, els musulmans haguessin tingut escoles fets per ells i per a ells, de la mateixa manera que els liberals podríem tenir escoles on es ressaltessin valors humanistes i liberals.
Tal vegada aquesta nena tingui difícil el fet de decidir què voldrà ser de gran, però hem de convenir que tindrà moltes més possibilitats pel fet de ser aquí que si hagués viscut al Marroc. Tampoc tenim cap dret a intervenir al seu favor només pel fet de desconèixer l'avenir. Tota actuació en aquest sentit seria contraproduent. A canvi, hauríem de dedicar els nostres esforços a restar amatents per quan arribés el dia en què aquesta noia, amb capacitat i maduresa per decidir per ella mateixa, ho pogués fer sense cap impediment.

Jo m'he fet portar un parell de llibres d'aquesta editorial, i sempre n'he quedat satisfet. També, a través d'internet, podem trobar molts pdf's (la majoria en anglès) sobre liberalisme. El llegir-los et fa obrir els ulls i te n'adones de com els governs d'aquí ens mengen el tarro.

Artur ha dit...

Amic Espiadimonis,

Si bé la llibertat en l'ensenyament pot ser solució a molts problemes, el que em plantejo és el següent: Si volem una societat lliure cal que els ciutadans tinguin una formació en la qual, en acabar, decideixin, siguin crítics, enciclopèdics i il.lustrats. Si tot anés bé, en acabar els alumnes haurien de dir: "m'agrada llegir". Si l'ensenyament públic no ho aconsegurix, tampoc ho farà el privat. La causa està en la motivació, en les creences.

La nena del hijab ha vingut amb un prejudici arrelat: "occident és diabòlic" i l'escola és niu d'infidels. Trencar això és molt difícil i l'islam és una religió molt ben preparada per a batallar contra l'autocrítica, la crítica i el dubte metòdic.

Sóc liberal però no hi veig solució al problema de "formar ciutadans responsables"

Artur ha dit...

Josep,

Hem de recordar que això només passa en les persones del sexe femení d'aquesta religió. Per tant, no és en sí mateix un problema purament de creences, costums o estètic, és un tema d'igualtat, de drets bàsics.

La Generalitat, amb la malaltia greu del "políticament correcte" (també coneguda com cretinisme "mayolista" i "sàuric"), ha fet el que mai ha de fer un governant: rentar-se les mans, agreujant el problema, sentant precedents i minusvalorant el consell rector de l'escola. Abreujant: patètic.

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

la clau l'escrius al començament: encara tenen la barra de demanar la hijab en nom de....la llibertat!!!! Perversitat de vellut, trampa dialèctica; mira que arriba a ser dur lluitar contra aquests liberticides.