dilluns, 9 de setembre de 2013

Els liberals ni ens expliquem ni ens revoltem

En el darrer sopar-col•loqui “Llibertat a la fresca” un dels joves assistents va fer un parell de preguntes als ponents. La primera fou “Com li expliqueu a un aturat que cobra l’ajut de 400 euros que li convé ser liberal”?. Implacable pregunta però sense resposta. La segona: “Ens demaneu als joves que siguem emprenedors, que acceptem riscos i que hem de competir. Per quin motiu no es demana el mateix a funcionaris, pensionistes i treballadors amb antiguitats juràssiques? Podem competir amb els aferrats al sistema mitjançant privilegis de classe (antiguitats, sindicalisme, administració pública....)?”. La segona pregunta és també implacable i no té resposta. Bé, la resposta és lògicament arbitrària i esberla un dels principis elementals de les societats obertes, liberals i modernes: la igualtat de drets. Evidentment no se’ls demana ni als funcionaris, ni als treballadors fixos ni als pensionistes que assumeixin riscos perquè estan dins del sistema i, al cap i a la fi, aquest liberalisme light, ensucrat, de partit, no està per perdre vots o revoltar la immensa societat anomenada “insiders”. Ambdues preguntes formulades demostren que és del tot impossible que el liberalisme pugui obtenir algun tipus d’atenció entre la majoria de ciutadans que, d’una o altra manera, no estan ancorats en el sistema. Les persones que s’han de “buscar la vida” són “outsiders”. Traslladar als “outsiders” (aturats, joves o grans), gairebé entesos com a classe social, tota la problemàtica actual, incloent fins i tot la financera, la retributiva i la social, és penós i miserable per part d’una generació que ha procurat trobar comoditats pels seus, amb una gran incúria pels fills i néts i una enorme irresponsabilitat pels que no han sabut lligar-se al sistema. Recordem que el deute sobirà el pagaran les noves generacions. Les pensions les pagaran els nostres descendents, però ells no en rebran, o si més no, les que hi hagi seran minses. Els liberals som molt valents amb els que estan fora del sistema però no ens atrevim amb els que estan dins. Totes les reformes s’estenen als “outsiders”. Això és una flagrant injustícia perquè crea ciutadans de primera i ciutadans de segona. Demanar que els altres siguin liberals i emprenedors, és fàcil. Demanar-ho als “insiders”, és tot un repte que caldrà començar a a fer-ho si realment creiem en la igualtat.