diumenge, 16 de desembre de 2012

Torna l'escarni públic

Probablement ja no ens poden sorprendre les mesures de un govern que està fent allò que no volia fer però ho fa perquè “no té altre remei” i que curiosament és el que criticava quan estava a l’oposició. A més, hem vist augmentats tots els impostos i amnistiats el capitals fugitius, dues mesures totalment incoherents. No, el que ara ens deixa bocabadats és la “nova mesura estrella” de fer escarni públic dels morosos i dels que no han pagat a l’erari públic.

Publicar una llista amb morosos no és res més que tornar a posar les “orelles de ruc” com a mesura pedagògica o l’escarni medieval als qui no han liquidat els seus deutes amb l’Estat. Tractarem als defraudadors o morosos com la bruixa vilipendiada, estomacada i finalment cremada, aliada de Satanàs, després de passejar-la i exhibir-la pel poble? Caldrà també fer llistes amb els que no paguen als seus proveïdors? Caldrà fer llistes de les Administracions Públiques que no paguen els seus deutes? Caldrà fer una llista dels lladres, assassins, violadors o pedòfils de la presó més propera a la nostra ciutat? No serà que també l’Administració Pública, en alguns casos, és també morosa?

Un defraudador, com qualsevol persona que delinqueixi, ha de complir la pena o sanció imposada, amb seriositat, i punt. L’escarni públic impossibilita que la persona castigada pugui mirar el futur amb llibertat,i amb capacitat de rehabilitació i amb honor, a la qual tothom té dret quan s’ha complert la sanció o mesura correctiva.

La temptació legislativa és, en aquest país, molt elevada però potser encara ho és més l’estatisme o sacralització de l’Estat com a ha d públic que està per damunt de tot, fins i tot per damunt de la Llei. La intenció del ministre Montoro no fa res més que venerar l’Estat i els seus ingressos com a bé comú ineludible i declarar que el que vulnerin aquesta llei, ataquen l’Estat i el poble espanyol, i en aquest cas el delinqüent ha de ser senyalat amb el dit. Torna la moral social arcaica i cavernícola, tribal, en la que el poder qualifica moralment la persona. L a justícia no pot emetre veredictes sobre la qualitat ètica o moral de una persona sinó que les persones podem ser condemnades per actes determinats. L’escarni públic és la manera més barroera en aplicar els mètodes feudals i contaminar la societat amb una moral social obsoleta en la que preval sempre l’Estat . Qui no pagava els delmes i els tributs al senyor de la terra també era insultat i menyspreat públicament.

Per cert, on és la Llei de Protecció de Dades, on és la privacitat i el dret a viure sense estar marcat amb el número de defraudador tatuat al braç? Ah, quan es tracta del poder ja ho deia la Trinca: el Califa pot si cal, refregar-se l'engonal i passar-se pels "dallonses" totes les lleis del país.