dimarts, 24 de febrer de 2009

Benvinguts al caos!

TV3 ens informa dels progressos en els traspassos de competències. La darrera notícia m'ha deixat glaçat. Si tenim en compte el grau de burocràcia de la nostra Generalitat, l'angoixa generalitzada que patiran molts ciutadans serà de pronòstic reservat. Resulta que en una jugada "mestra" els encarregats d'anar esgarrapant competències, que no és altra cosa que transferir una burocràcia més o menys kafkiana en vers una altra burocràcia tant o més kafkiana, ens diuen que a partir d'ara, pel tema d'immigració, es "repartiran" les responsabilitats. Pel que fa a les dades de residència, seguirà essent l'Estat qui ho determinarà. Tanmateix, tot el que sigui relatiu al treball serà per compte de la Generalitat.

Quina és la mala notícia? Abans de seguir cal recordar alguna cosa. Normalment els que demanen "legalitat" als immigrants, papers, etc. són els primers que contracten il·legalment. Jo sempre pregunto a les meves amistats si han "donat d'alta" la persona que els fa les feines domèstiques i que paguen de forma "opaca". Gairebé ningú fa res per a resoldre aquesta situació. Clar que després de prendre uns bons combinats en una bona cafeteria, tots som bons per a demanar justícia i legalitat. El que costa és fer-ho. Bé, doncs seguint amb això, els que sí que hem apostat per la legalitat sabem del cert el garbuix que representa la legalització d'una persona. Anades i vingudes a la subdelegació del govern, consultats, policia, Tresoreria de la Seg. Social, etc. Ara imagimen-nos que en aquest enrenou hi afegim la Generalitat. Doncs això: és el caos. La ingenuïtat sovint brolla del fons de l'ànima i això em passa per no recordar la meravellosa llei de Murphy: "tot és susceptible d'empitjorar".

L'autonomia en aquest país, va a dir les autonomies totes, no són altra eina jurídica que la de permetre legislar a altres organismes. El reguitzell de lleis, decrets, reials decrets, normes i instruccions arriba a límits indescriptibles si tenim en compte que l'Estat Central legisla, que les autonomies legislen, que els Ajuntaments legislen... I el ciutadà, vinga pagar impostos perquè la major part de les lleis va de pagar. No ens enganyem, l'estat ha de viure i a tal fi necessita menjar. El primer de tot és la supervivència i per aquest motiu és difícil de pensar que l'Administració Pública tingui com a prioritat servir al ciutadà. Penso que pel nivell de "fam" que demostra en mantenir aquesta estructura (recordem que els diplodocus menjaven més que les vaques pel sol fet de ser molt més grans) el normal és que es serveixi del ciutadà. Quan el ciutadà ja estigui totalment xuclat, què queda? poca cosa: el ciutadà-zombi, el ciutadà sense criteri propi.

Liberalisme al Camp de Taragona


El Fòrum Liberal del Camp comença les seves activitats de divulgació del liberalisme mitjançant el "Primer sopar-col·loqui liberal" amb la participació de Joan Oliver. Crec que és una gran notícia per als qui estimen la llibertat sincera, per al que l'individu està per damunt de la societat i pels que pensem que, dia a dia, aquest monstre anomenat Estat-providència, esdevé Estat-controlador. Els que pensem que "menys lleis són millors lleis" estem de sort.