dissabte, 23 de febrer de 2008

L'adoctrinament constant de TV3

No segueixo els serials televisius i per tant l'exposició que faré està edificada en l'apreciació d'un bon amic el qual porta temps realitzant un estricte seguiment diari d'una de les sèries més conegudes de TV3, "El cor de la ciutat".


Aquesta sèrie, que alguns la qualificarien d'obra coral però que jo tendeixo a considerar-la, exagerant, de pseudo-pamflet, té en un dels seus personatges un "condensat" del políticament correcte. L'home en qüestió, presentat com un bon jan, com una "bona persona", gairebé com el "veí ideal", és a dir, una persona "guai", entèn i justifica perfectament els "okupes": Ell explica que, després de veure com està "el món", entèn aquests nois i també acaba veient la "bondat" i la justícia d'aquesta ocupació il·legal. Aquesta subtilesa goebeliana és típica dels guionistes de TV3. Recordo fa molt de temps, veient un episodi d'una altra sèrie que no recordo, un dels personatges, també cumplia els requisits exigits en el certificat del "políticament correcte": era d'origen magrebí, tenia afecció musulmana, era molt bona persona, el contractaven il·legalment constructors sense escrúpols i, a més, al fill li prenien l'entrepà en el pati de l'escola (clar, els fills dels explotadors eren també els que tractaven de forma racista al bon integrat).

Podríem parlar molt més d'aquesta visió tergiversada, partidista, maniquea, reduccionista i demagògica. Un company blocaire, anomenat "Truthdetector", reflecteix a la seva web molts més exemples de la manipulació (http://www.manipulaciotv3.blogspot.com/).

Alguns podreu afegir també altres adoctrinaments en la premsa, ràdio i televisió, ja sigui en empreses públiques com privades. Teòricament les empreses privades haurien de respondre als seus consells d'administració, que és com dir que responen als seus accionistes, però la veritat és que aquest "Estat-providència" del que som súbdits té els tentacles molt llargs, essent significatiu en les "subvencions encobertes" mitjançant suscripcions i també amb el control que pot fer en algunes empreses (Telefònica) en determinar els límits i pressupostos pressupostaris de publicitat. Tothom sap que un diari necessita publicitat i les grans empreses, els grans anunciants, són els que poden marcar el substracte ideològic de la premsa.

Sigui com sigui, d'una televisió pública esperem professionalitat. Els guionistes, alguns o molts d'ells amb el carnet del partit a la boca, no han estat mai en una obra ni han treballat de manobres ni han viscut en barris perifèrics. És tan fàcil ser políticament correcte vivint en urbanitzacions d'alt standing...

diumenge, 17 de febrer de 2008

Més detritus derivats del "políticament correcte"

Podem llegir a La Vanguardia del dia 15/02/2008 que la Universitat Autònoma de Barcelona, sacrificant el poc que li quedava de dignitat científica i professionalitat docent, ha signat un conveni amb el Consell Islàmic de Catalunya i una associació cultural (en diuen cultural quan és purament religiosa), per a la formació d'Imams.

La notícia m'ha deixat bocabadat i deixarà esfereïts a tots els que, considerant-nos fills del liberalisme de Locke i seguidors, veiem astorats com una institució aconfesional, científica i que té per objectiu el coneixement, formarà imams, sheiks, califes, mulàs i ayatollahs a tort i a dret per a convertir els ciutadans a la nova fe.

Aquesta és una nova prova, una insultant, denigrant i vergonyant prova, de com pot arribar a ser de criminal allò que coneixem per "el políticament correcte", dogall que ara per ara està en mans de les esquerres però que fins i tot alguns liberals i conservadors li piquen l'ullet. Aquesta abominable pràctica és un torpede a la línia de flotació del més essencial en la nostra societat oberta i liberal: el coneixement ens fa lliures, el coneixement ens permet escollir i el coneixement és racional, mai religiós, imaginari i acrític. Les universitats, bressol dels dubte, font de crítica científica, han esperonat els canvis socials durant segles. L'humanisme fou seguit pel coneixement de l'astronomia i de les matemàtiques del segle XVII, passant pels empiristes britànics i els il.lustrats francesos. L'ensenyament públic va ser un pas més per a la formació de ciutadans lliures. Ara, en una societat del segle XXI, superades les pors medievals, la nigromància i la bruixeria, si més no a nivell gairebé generalitzat, la universitat es rebaixa de forma abominable i vomitiva a donar espai al sectarisme religiós, a la teocràcia integrista, al fonamentalisme.

A més de ser una acció antiliberal i antidemocràtica és pamfletaire: la U.A.B hagués signat un conveni amb un consell jueu o una associació de rabins? Segur que no. No seria políticament correcte!

dimarts, 5 de febrer de 2008

la batalla política de l'intervencionisme

Estem davant d'una nova campanya electoral. Els polítics ja afilen els ganivets i estan preparant els missatges que es repetiran dia i nit en les properes setmanes. Em sobta veure que els dos partits majoritaris a Espanya, potser imbuïts per la llarga tradició keynesiana europea o potser per inèrcia o cinisme electoral, centren gran part de la seva campanya en l'intervencionisme més demagògic i populista que s'ha vist en els darrers anys. L'estil Chávez-Evo Morales està de moda, és fashion. Com a exemple diré que el Sr Rajoy intervendrà amb una reducció impositiva a les dones que treballen. La discriminació fiscal, ja sigui positiva o negativa, no és una de les mesures liberals per excel.lència, i el Sr Rajoy s'hi declara, de liberal. Per altra banda el patètic Zapatero, que és un guanyador nat quan es tracta de presentar programes que farien riure a "Jorge de Burgos", l'ínclit monjo de la famosa novel.la d'Umberto Eco "El Nom de la Rosa", ens demostra, amb el tema del retorn dels 400 euros, que la Llei de Murphy funciona sempre: Zapatero sempre és susceptible d'empitjorar.

Sense entrar en altres aspectes de la campanya, que n'hi hauria per "llogar-hi cadires", els dos exemples de programa denoten una manca de qualitat humana, intel.lectual i política digna d'anàlisi psiquiàtric. És penós veure com els uns i els altres disparen les seves armes, no solament carregades d'estultícia i demagògia, sinó amb una bona dosi d'ignorància

En fi, ens esperen setmanes curulles de mediocritat, alarmisme, insults i populisme. Després diran dels programes-escombreria....

Per cert, abans de tancar, voldria fer referència al consell de Maragall de votar en blanc (també ho ha fet Herribert Barrera). Tants anys de bona obediència al partit, potser no al cent per cent però prou fidel i submís, tants anys d'aguntar i defensar el socialisme, tants anys d'escapolir la punyalada per l'esquena, tants anys de baixar-se els pantalons.... I tot s'acaba fent-lo fora de la Generalitat, amb una mà al davant i una altre al darrera, és a dir, acomiadat amb una patada... Tant de sacrifici per a res: estripes el carnet i marxes.