dilluns, 24 de setembre de 2007

Sala Martin: català, liberal i independentista

Parlant de liberalisme ben bé que podríem parlar del nostrat professor internacional, el Sr Xavier Sala Martin. Val a dir que és tot un personatge, igualment odiat pels sectors col.lectivitzadors, és a dir, per les esquerres com per la caverna mediàtica. Si Sala Martin tingués qualsevol altra nacionalitat o bé no fos liberal seria un dels personones amb més share i audiència de les televisions.

Sala Martin és més conegut per les seves americanes que no pas pels seus escrits. Si el seu libre divulgatiu "Economia liberal per a no economistes i no liberals" ha estat i és un èxit, també són realment recomanables les seves incursions periodístiques quinzenals o mensuals a La Vanguardia (http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/esp/articlesesp.htm) i hem de recordar que va ser ell qui va fer aixcar-se de la cadira i marxar a l'actual president de la Generalitat, al Sr Montilla. El llavors candidat a la presidència no va poder suportar les escomeses racionals del Sr Sala Martín i va explotar, tal com ho fa sovint el Sr Bolaño.

Sala Martin és també el creador i motor de la fundació Umbele (www.umbele.org) i crec que la metodologia que aplica per a reduir la pobresa endèmica de l'Àfrica és molt més fructífera que no pas les caritats estèrils a les que ens tenen acostumats les grans ONG's.

El problema no el té el Sr Sala Martin sinó el periodisme mediocre que el satanitza perquè el considera un "neo-liberal", malignitat que deu superar a la de "liberal". La seva baralla periodística amb l'economista socialista Navarro va portar cua i com a mostra us recomano l'article de la Vanguardia "El chupacabras". Molta gent i alguns mitjans de comunicació (la revista que més ha provat de torpedinar-lo ha estat "El Triangle") no han parat de fer campanya contra el que creuen el pitjor mal, el liberalisme.

Un altre liberal català que també escrivia a La Vanguardia fou Salvador Millet. Els seus articles han estat recollits en una bona edició.

Seguirem en contacte.

diumenge, 23 de setembre de 2007

Popper, el millor

Ja fa molt temps vaig tenir el goig de llegir de Karl Popper el seu llibre insígnia pel que fa a la defensa de la democràcia i la llibertat: "La societat oberta i els seus enemics". Em va captivar la seva noblesa i atreviment en carregar-se al més gran impostor, al filòsof sagrat dels col.lectivismes, al mai prou lloat Hegel.

Popper, amb un llenguatge entenidor, ens presenta el seu model socio-polític de societat. Hi ha dues societats, una oberta i l'altra tancada. Seguint la definició (o traducció?) del professor Alcoberro (www.alcoberro.info), tindrem:

Societat tancada: és tota societat no-democràtica i, més específicament, les societats totalitàries (feixisme i comunisme). Es caràcteritzen perque no hi ha llibertat de crítica. Són societats que pretenen aturar el temps i arribar a un estadi suposadament "perfecte" en el seu desenvolupament (l'aristocràcia i el filòsof-rei de Plató, el comunisme de Marx...). En aquesta mena de societats hom predica la submissió de l'individu a l'Estat i la submissió de les generacions a les generacions futures. No s'admet la crítica i es regeixen per la tradició, per la doctrina oficial indiscutible o per la saviesa il.luminada dels dirigents.

Societat oberta: és la societat democràtica de model occidental, és a dir, amb llibertat d'expressió, democràcia participativa i economia de lliure empresa. La seva caràcterística fonamental és que propugna i encoratja la iniciativa individual. En una societat oberta els individus que la formen han de ser, indestriablement, lliures i responsables dels seus actes.

Després de llegir això, la pregunta és: A quina de les dues us agrada pertànyer? La Sra Imma Mayol, a quina de les dues fa referència quan diu que és anti-sistema? Anti-sistema de la societat oberta o de la tancada? Quina és la societat a la que fan referència els que parlen de "un altre món és possible"? I Aràbia Saudí o Iran i Síria, a quina pertanyen? i Palestina?

Estem passants moments de baixa autoestima. No creiem en els nostres valors occidentals, en els que ens van fer allunyar de les dictadures i dels totalitarismes. No creiem en l'individu. Van ser els individus particularment que van revolucionar la societat tals com Keppler o Galileu. Jo em quedo amb occident. I vosaltres?